El carrer del Vall i el Renaixement

Aquesta tarda, amb la gran desfilada i la cerimònia de tancament de les portes de la muralla clouran els actes de la XV edició de la Festa del Renaixement que Tortosa celebra des de dijous. Els darrers anys s'ha generalitzat la iniciativa de commemorar amb escenificacions diverses els moments més destacats en l'esdevenir històric de les poblacions. Tarragona rememora espectacularment l'època romana, Montblanc el període medieval amb la llegenda de Sant Jordi, a Móra ha arrelat el record dels anys moriscos i Amposta enalteix, des d'enguany, els primers anys del segle XX, data de la construcció del pont penjant i l'assumpció de la ciutadania. Tortosa s'emmiralla cada any en els esdeveniments del Renaixement que foren els moments de major projecció i d'un major pes social, polític i econòmic de la ciutat dins el conjunt de la Corona Catalano-Aragonesa.

Pocs dies abans de la Festa del Renaixement es va tancar el carrer del Vall per sotmetre'l a obres d'arranjament i millora. A molts els sembla inoportú per entendre que aquesta part de la població és element important de les figuracions renaixentistes especialment a l'entorn del Portal del Romeu. El tema fins i tot ha assolit projecció política perquè l'oposició considerà que calia ajornar uns dies l'inici dels treballs. Hi ha qui ho ha considerat un acte electoralista adreçat que els milers de visitant se'n assabentessin de les actuacions de l'Ajuntament en matèria de millora del nucli antic. Sigui com sigui, la festa s'ha fet sense el carrer del Vall.

El carrer del Vall, amb els carrer Montcada, Rosa-La Mercè i Ciutat-Croera, és un dels eixos que uneixen la Tortosa antiga amb el centre de la ciutat. De fet el carrer del Vall era un fossat que protegia la muralla de llevant, límit del clos de Tortosa des de l'època romana fins el segle XII. L'únic portal que es conserva, el Portal del Romeu, veritable inici del Camí de Sant Jaume de l'Ebre, figura com una de les entrades. El carrer del Vall era un rierol que quan plovia molt, sovint aleshores, esdevenia una torrentera enfurismada. A la seva part final, a l'embocadura a l'Ebre, es convertia en una mena d'estuari aprofitat per instal·lar-hi el port de la ciutat –el Paiolet- a resguard del corrent principal del riu. Ocupat el regne musulmà de Tortosa pels cristians, la ciutat s'eixamplà pel sud fins una nova línea de muralles que es mantingué fins el 1878. El carrer del Vall, conegut com a barranc del Rastre, quedà engolit per la ciutat però sense urbanitzar esdevenint la paret del darrera de les cases amb façanes als carrers Ample i La Rosa i lloc d'abocament de runa. L'obstrucció del llit del barranc féu que arran una forta tempesta el 20 d'octubre de 1866 el barranc sortís de mare i inundés el carrer Moncada fins una altura de quatre metres; moriren ofegades tres persones, entre elles Francesca Calvet, persona coneguda per La Gafarrona, raó per la qual el fet passà a la crònica local com la barrancada de La Gafarrona. Tot seguit es cobrí el tram de barranc entre el Pont de la Pedra al carrer de La Rosa i la plaça del Rastre però, com sigui que al barranc abocaven tots els desaigües de la ciutat, la bollonera del Rastre era el nom popular, continuava sent lloc de fortes pudors que sorgien pels embornals. Fou cap a 1965, quan la cobertura del barranc s'allarga fins fora del nucli urbà i comença la rehabilitació del carrer del Vall. La urbanització del plaça dels Dolors amb el Palauet Abaria, seu del govern territorial; la biblioteca Marcel·lí Domingo, al solar de les escoles de La Mercè; diversos edificis d'habitatges nous, i, especialment, el fet de ser un carrer més ample que Moncada o La Rosa han convertit el carrer del Vall en una arteria principal al nucli antic de la ciutat. La nova urbanització l'haurà de millorar molt i, sens dubte, la vinent tornarà a lluir el seu paper de centralitat a la XVI Festa del Renaixement.