Museus expandits

Els museus que es pensen que la seva raó de ser comença i acaba dins de les seves quatre parets s’aniran allunyant cada cop més físicament i psicològica de la societat. A la Galeria dels Uffizi ho tenen clar i han activat una operació exemplar de trasllat d’obres dels seus fons a cinc petits pobles de la Toscana. No estem parlant de rampoines de magatzem, sinó de peces mestres vinculades d’alguna manera o altra a les localitats que les rebran. L’ambició és que aquest Uffizi expandit al seu territori més proper acabi tenint un centenar de seus estables. Si mirem el nostre país, aquest concepte de museu descentralitzat està en construcció. Al MNAC li ha costat però els últims anys ha endegat una política de dipòsits en diversos museus. Una eina importantíssima que està ajudant a superar la vella idea que la institució de capçalera de l’art català viu aïllada a la seva torre de marfil del Palau Nacional és la Xarxa de Museus d’Art, que ja compta amb 22 membres. Sobretot als equipaments més limitats pels recursos econòmics i humans, aquest punt de trobada els ha injectat moral i ànim per tirar endavant projectes conjunts (el darrer, en el marc del dia LGTBIQ ) i per completar els seus relats amb obres d’un MNAC que està privilegiant l’ús sociocultural a la propietat de les seves col·leccions. I això ha d’anar a més.