opinió
Context de poesia
L’acte serveix per fer una dissecció del que s’escolta
La fragilitat de la condició humana unida a un cant a l’existència. Aquest tema tan actual es repeteix al llarg de la història i a les estrofes poètiques escrites en èpoques llunyanes. La Gastrollibreria Context de Girona ha creat l’ambient propici per transportar-nos al passat i per obrir debats i reflexions de la mà dels poetes més internacionals. El passat mes de juny va tocar el torn a França, amb una visita al cementiri marí de Paul Valéry, una collita de flors del mal amb Charles Baudelaire i una temporada a l’infern amb Arthur Rimbaud. Els impulsors de la iniciativa van convidar els participants a fer uns “francesos poètics” i el resultat va ser tot un èxit.
És una activitat gratuïta que s’ha fet cada dimarts des del mes de maig i que continuarà durant aquest juliol. Per al proper dia 13 s’ha programat Konstandinos Kavafis (amb el poema Ítaca com un dels principals protagonistes) i el 20 de juliol es farà un acte amb micro obert de poemes quilòmetre zero. Assistir-hi és una gran experiència. Els poemes, llegits alguns en llengua original pels propietaris de l’establiment i també per voluntaris que hi col·laboren, no deixen indiferent. A més de promocionar la literatura, l’acte serveix per fer una dissecció del que s’escolta i per entendre el contingut d’alguns textos difícils d’interpretar amb una simple lectura.
La iniciativa de Frederic Streich, propietari del local; de la filòloga, traductora i professora Sílvia Ardèvol i de l’advocada Begonya Pelegrí, ha servit per recuperar alguns dels clàssics de la literatura més destacats i fer-ne difusió entre un públic divers, en moltes ocasions format per joves interessats a entendre la vida des d’una òptica diferent.
Rainer Maria Rilke, nascut el 1875 a Praga, va inaugurar aquestes sessions, amb una lectura de Les elegies de Duino en alemany feta per Frederic Streich. “Benaurats els qui saben que rere tots els llenguatges hi ha l’inexpressable”, va escriure Rilke. Però a la Context es demostra que la poesia sempre té segones i terceres interpretacions. I assistir-hi també serveix per tenir més clar que contra la vulnerabilitat que ens persegueix sempre ens queda l’optimisme de l’existència.
