Multituds

La pandèmia ens ha obligat a adaptar-nos i a fer front a situacions inesperades o que ha costat de canalitzar tot i estar previstes. Primer el confinament o el teletreball, després salvar els hospitals, aprendre a desescalar gradualment, evitar les trobades socials per Nadal, votar amb seguretat... Ara ens trobem davant d’un nou repte: gestionar la transició cap a la immunitat. El contagi s’ha disparat entre els joves no vacunats, que col·lapsen els CAP, que ja estaven esgotats després d’un any de gran feinada i mig de vacunar non stop. La cinquena onada no hauria de col·lapsar les UCI, però sí que pot impedir a milers de ciutadans una mobilitat necessària durant l’estiu perquè hagin de quedar confinats. L’atenció primària no pot accelerar més la vacunació, i cal protegir-la perquè també és sistema de salut. De fet és una part bàsica i troncal, com el seu nom indica.

Les imatges del Canet Rock o el Vida fan feredat, tot i saber que els assistents i el personal del concert van fer-se vint mil tests d’antígens. El desgavell de l’Eurocopa de futbol, amb estadis plens o al 50% d’aforament i, sobretot, partits escampats pel continent en lloc de centralitzar la seu i grans espais per veure-ho en pantalles gegants, no ajuden a difondre la prudència a què obliga el fet que Europa amb prou feines supera el 50% de la població vacunada. Si només sobrepassem el 54% d’immunitzats, no s’haurien de reobrir les activitats massives més lentament, o amb aforaments més reduïts?

La seguretat dels tests previs als actes multitudinaris no anul·la el risc, el minimitza. És cert que els joves necessiten vàlvules d’escapament perquè han patit com ningú. Però queden poques setmanes per a la immunitat de grup, i igual que alguna activitat d’aglomeració, com els castells, s’han aparcat fins a aquesta immunitat de la tardor tot i fer un any i mig que estan aturades, altres ocis massius haurien de ser més cautelosos. El 40% de les discoteques ja no reobren perquè és inviable l’activitat amb l’obligació d’estar a distància.