De reüll
Jubilació dels ‘baby-boomers’
Ens ho hem hagut de sentir tota la vida, que pertanyíem a la generació del baby-boom: érem molta gent a les aules, no hi havia beques perquè érem massa gent, i l’accés a la universitat i al mercat laboral no va ser fàcil... I ara també ens tocarà el rebre a l’hora de cobrar (o no) la jubilació. És cert que amb les nostres contribucions d’avui no ens paguem la jubilació de demà, sinó que paguem les d’ara, però caldria esperar més protecció social d’un sistema que no ha estat mai ben plantejat. I no perquè a la gent no li interessi, sinó perquè els governs de torn han estat més enfocats a treballar per un rèdit electoral en etapes de quatre anys que no pas per assentar les línies del país. I en això hi podríem afegir pensions, però també cultura, educació o indústria. Dirigir un país no ha de ser només gestionar els recursos d’ara, sinó establir els consensos socials necessaris per marcar els objectius de dècades futures.
Amb la reforma del sistema públic de pensions se’ns avisa, ja, als que vam néixer en les generacions d’alta natalitat, que ens tocarà el rebre. Diu el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, que el nostre problema no tenen per què pagar-lo els nostres fills. És cert, però és que hem malaguanyat recursos i capacitat d’estalvi durant anys. Cal fer via, que fem tard.