Somniant amb en Miquel

Fa poc vaig somniar amb en Miquel Pairolí. No m’havia passat mai. Ell estava en un lloc semblant a un arxiu i anava consultant llibres, un darrere l’altre. Quan m’hi vaig apropar per interessar-me pel que estava fent, no va estar per mi, és a dir, no era aquell Miquel sempre amable i condescendent que sabia escoltar com poca gent he conegut que sàpiga fer i que després et donava la seva opinió però com un suggeriment, sense imposar-la mai. En contraposició als seus articles sempre contundents, clars i concisos. De seguida vaig pensar, en el somni, que ell sabia que s’estava morint i que tenia pressa per acabar el que estigués fent. Aquells dies estava llegint el recomanable llibre d’Héctor Abad Falcione El olvido que seremos, en el qual narra l’assassinat el 1987 del seu pare, un metge humanista colombià, a mans de sicaris que mai s’ha provat qui els va pagar. L’autor parla molt de la mort i de la relació que hi tenim. El títol del llibre és manllevat d’un poema de Borges. Ahir, 6 de juliol, va fer 10 anys de la mort de l’escriptor i articulista d’aquest diari Miquel Pairolí Sarrà. Tenia 55 anys, els mateixos que jo, en aquell fatídic 2011; fins i tot vam coincidir ingressats a l’hospital Josep Trueta i quan a mi em van donar l’alta (d’una trombosi) el vaig anar a veure a la planta d’oncologia i vam tenir una conversa sobre el futur del diari, en aquell moment en una crisi intensa, que no he oblidat mai: mentre li parlava de les meves pors sobre el futur de l’empresa, en Miquel m’animava a treure-li importància. Coi, ell i jo sabíem que s’estava morint i el meu egoisme inconscient només era capaç de mostrar-li preocupació pel meu futur! Quin greu em va saber. Ja només vam poder tornar a parlar per telèfon.

L’Àngel Madrià i l’Editorial Gavarres han recordat en Pairolí des del mateix 2011 ja sigui fent lectures del dietari Octubre pel Barri Vell de Girona o pels racons de Quart que més estimava. També va impulsar l’homenatge que es va fer al Teatre Municipal en el cinquè aniversari de la seva mort, junt amb la Fundació Valvi i El Punt Avui, com també el va recordar aquest diari amb la publicació del llibre L’Escaire rodó, una selecció de 252 articles. Madrià, teixint complicitats, està preparant uns actes per a la tardor centrats en el Pairolí més planià. De moment, aquest dissabte hi ha una lectura de Girona, carrers i ombres a càrrec de coneguts amics escriptors.