Beulas de Farners
Després d’una investidura, diguem-ne, accidentada, no hi podia haver hagut un millor relleu d’alcaldia a Santa Coloma. Dissabte passat es va inaugurar l’Any Beulas amb l’exposició Els nostres Beulas. Les coses extraordinàries només poden ser fetes per gent extraordinària i amb actituds extraordinàries. Extraordinari el tacte de Joan Martí, l’alcalde de Santa Coloma, sabent valorar en públic la part de mèrit que tocava a la fins aleshores alcaldessa, Susagna Riera. Extraordinari el savoir faire d’un exalcalde, Antoni Solà, que a partir del 1995 va guanyar-se la confiança d’un artista farnesenc de renom internacional fins a aconseguir una donació que ara enorgulleix la ciutat. I extraordinari, no caldria dir-ho, el comissariat de Sebastià Goday. Referint-se als crítics literaris, intermediaris entre els poetes i el públic, el gran Chesterton deia que aquests haurien de ser constructors de ponts entre els dos, però que sovint detenen la construcció a mig fer per erigir-se en els únics capaços d’entendre el contingut de l’obra. Amb aquesta actitud egoista, diu Chesterton, impedeixen que l’escriptor sigui veritablement popular. Una cosa semblant podríem dir de determinats crítics d’art. Però, per sort, Santa Coloma té un crític farnesenc expertíssim que sap adequar les explicacions al públic que l’escolta, començant pel títol. L’adjectiu possessiu nostres remarca el caràcter d’una societat farnesenca també extraordinària.
Del centenar d’obres exposades, ni una ha arribat d’un museu o fundació. Són els quadres que les famílies de Santa Coloma tenen penjats a casa seva i que, en un gran gest de generositat i de complicitat, han cedit temporalment a la Casa de la Paraula. Amb el sintagma, Goday ens ve a dir que l’exposició no és de l’Ajuntament, ni del comissari, ni del mateix Josep Beulas i Recasens, a qui el qualificatiu extraordinari ja se li hauria de fixar al nom com a epítet. L’exposició és de Santa Coloma i per a Santa Coloma.
Quan tornin als panys de les parets particulars, els Beulas de cada casa miraran els horitzons per la finestra i crearan una trama nodal que vincularà tot un poble al personatge mai desvinculat del seu poble. Sebastià Goday, que és de morro fi, ja ho intueix amb el títol de l’escrit que publica al catàleg Farners de Beulas o Beulas de Farners, triïn.
