Les sumes internes

El moment polític a Catalunya exigeix bastir un marc general de complicitats en múltiples escenaris. Generositats per crear confiança, l’intangible imprescindible per construir qualsevol cosa en l’àmbit de les relacions humanes.

La legítima divergència partidista és un actiu quan reflecteix el pluralisme de la societat catalana, però el projecte independentista no es pot permetre que esdevingui un llast petrificat que impedeixi avançar i créixer. Recosir recels i crear confiances són eines clau en l’aposta republicana de sumar més actius a l’independentisme, amb l’objectiu d’enfortir-ne la legitimitat davant de l’Estat i també internacionalment.

Més enllà del simbolisme de la imatge, és en aquesta voluntat d’encarar amb millors condicions la magnitud del repte independentista que cal valorar la trobada d’ahir a Waterloo. Junqueras, Puigdemont i Forcadell són peces mestres del 2017, que la repressió ha intentat fer emmudir i que l’independentisme també necessita. El desgel intern ajudarà a fer front a la vella i la nova repressió de l’Estat, en millors condicions. I contribuirà al retorn de l’esperança de les bases de l’independentisme. En coherència, confiances entre persones i partits que comparteixen objectius en la llarga distància, i que governen plegats. Caldrà bastir també complicitats entre les forces que respecten el dret a decidir, la base democràtica. En aquesta direcció, la crida del president Aragonès per travar un acord nacional com més ampli millor. L’oportunitat de la taula de diàleg, si tothom se la creu, necessita unitat d’acció davant l’Estat.