Ni pres ni fugit

Tant o més interessant que la trobada de dimecres a Waterloo era veure i sentir ahir les interpretacions que se’n feien aquí i, sobretot, a la capital espanyola. Mentre que a Catalunya els mitjans optaven per descripcions sense gaire adjectivacions (no fos cas que prenguéssim mal), a Madrid ho tenien clar. “Frío cara a cara entre Puigdemont i Junqueras”, coincidien a dir El Mundo i El País, dos diaris que cada cop s’assemblen més (se’n recorden d’aquell El País progre?). “Junqueras y Puigdemont evidencian su ruptura en Waterloo”, titulava La Razón. Sentir algunes tertúlies ahir era francament divertit. Com que la trobada es va fer a la Casa de la República i a molts aquest nom els genera urticària, es referien al retrobament dient que es va fer “en la casa que ellos llaman Casa de la República”, “en lo que ellos dicen que es la Casa de la República...” i en vaig sentir un que deia “en el chiringuito de Puigdemont”. El premi especial, però, per a l’Abc. “Tenso reencuentro del preso con el fugado”, titulaven amb una foto a tota plana de Puigdemont i Junqueras. Coi. De quin pres parlen? De Junqueras? I de quin fugado? Puigdemont? Diria que un ja no és a presó i que l’altre és a l’exili. Fugado, distingits senyors, ho deu ser en tot cas el rei emèrit, i no sé (diria que no) si a l’Abc s’hi refereixen així. Se’ls llegeix nerviosos, a tots plegats. Haurien volgut que la trobada fos a Lledoners, tots tancats, i va i resulta que és a Waterloo, a això que en diuen la Casa de la República. Ni Sánchez instant l’independentisme a “aprendre dels errors” i “superar l’any 2017” no els tranquil·litza. Diria –ja veuen que la meva anàlisi és ben simple– que la trobada no canviarà res en el terreny polític (ni fred ni calor, políticament parlant) i que es va cenyir, com diuen, a l’àmbit estrictament personal. És un pas. I té el mèrit de posar nerviós. Ja ho estan (recorden la portada d’El Mundo en què titulava que els magistrats del Suprem donen per feta la derrota judicial a Europa?) i ara va i se’ls hi afegeix que amb els passaports recuperats l’epicentre del procés es desplaça a Waterloo. A “la casa que ellos llaman Casa de la República”. Crispetes, que diria aquell.