Deures turístics

França i Bèlgica han recomanat no viatjar a Catalunya aquest estiu, i això ha disparat totes les alarmes. No és estrany, el turisme representa a Catalunya el 12% del PIB i el 14% dels llocs de treball directes. Ja hem vist què passa quan els turistes internacionals no arriben: trontolla un dels pilars de l’economia del país.

Això ens hauria de fer replantejar quin model de turisme volem: el turisme de masses al litoral que ara ha fet fallida i que ens deixa grans factures mediambientals i socials, o un turisme conscient i sostenible que sigui motor de desenvolupament socioeconòmic al territori i creï ocupació de qualitat?

La revista Descobrir Catalunya i les confederacions de turisme rural han impulsat el Manifest Descobrir per un nou model de turisme al servei del país, on demanen que aprofitem els aprenentatges que ha deixat la pandèmia i apostem pel turisme de proximitat, que és el que ha aguantat quan la resta trontollava. Proposen substituir els llocs de treball precaris per ocupació de qualitat, ordenar l’activitat turística per combatre la massificació, i equilibrar tot el territori i equipar-lo amb les infraestructures i recursos que calguin per gestionar el turisme i, de retruc, millorar les condicions de vida de tothom. Al cap i a la fi, la màxima del turisme sostenible diu que “un bon lloc per viure és un bon lloc per visitar”.

El manifest ja té més de 2.500 adherits, i el clam cada vegada és més gran. Si sortim de la pandèmia sense canviar res, no haurà servit de res el tràngol. Tenim un magnífic país ric en paisatge, en patrimoni, en cultura... que va molt més enllà dels 12 primers quilòmetres del litoral. Ara és l’hora de fer els deures.