Gràcies, Jordi Turull

Depèn de l’hora en què llegeixin vostès aquest article, l’exconseller Jordi Turull estarà fent la seva Travessa per la llibertat i estarà caminant pel Port de la Selva, Vilajuïga, Peralada, Vilabertran o Figueres. Ves a saber. La va començar ahir fent de Portbou al Port de la Selva (cordons, quina calor!), avui arribarà fins a Figueres, i acabarà d’aquí a 14 dies a Arnes, a la Terra Alta. Turull, que no em cansaré de recordar que va ser aquell conseller a qui la CUP li va impedir ser president, se’n va fer un tip, ahir, d’agrair a la gent que el seguia en la caminada el seu suport mentre ha estat a la presó. “Gràcies”, cridava la gent en veure’l i aplaudir-lo per aquests camins de ronda tan espectaculars que tenim. I ell els ho capgirava: “No, gràcies a vosaltres per ser-hi”, repetia una i altra vegada. La veritat és que feia posar la pell de gallina, caminar a tocar de les cales i les platges i veure com la gent estirada a la sorra es posava dempeus per aplaudir-lo en veure’l passar. I pell de gallina quan m’explicava tot caminant –coi, com accelera, aquest home!– el paper del diari i de tots vostès aquests darrers anys. Es veu que ell i altres presos polítics van tenir penjat el calendari d’El Punt Avui a la cel·la (“era d’una mida ideal per tenir-lo clavat a la paret”), i que hi anaven ratllant els dies que passaven engarjolats. Turull es fixava en les cartes dels lectors i en la plana que el diari ha publicat cada dia en suport dels presos, i que cada dia era d’un lector diferent. D’algú de vostès, vaja. Em va donar les gràcies, i li vaig demanar permís per fer-los-ho saber, a vostès, que són els que ens les van enviar durant més de mil dos-cents dies. Ja té nassos, que el dia que van decidir comptar quant feia el pati de la presó on podien sortir a passejar durant unes hores al dia veiessin que feia justament 155 metres. Ahir (i avui, i demà) Turull en farà molts més. I no pas caminant una vegada i una altra sobre els mateixos passos, com a la presó. Ahir els va fer vorejant la costa i respirant l’aire de mar (encara no s’hi ha banyat, em va confessar). Turull, quedar clar, està en forma. No només físicament. Ens n’alegrem molt.