Actitud Turull

Una bona manera de definir el Jordi Turull polític és explicar que al cap de quinze dies d’haver sortit de la presó, després d’haver-hi passat més de tres anys, ha emprès una travessa a peu de nord a sud del Principat per donar les gràcies a la gent pel suport que li han donat. S’ha posat a caminar amb actitud d’agraïment. I la gent li ha respost posant-se a caminar al seu costat, aplaudint-lo per allà on ha passat, fins i tot, com deia diumenge el director del diari, aixecant-se de les tovalloles que omplen les platges dels camins per on passa. S’ha posat a caminar amb actitud de generositat. Hores abans d’entrar a la presó Jordi Turull hauria pogut ser elegit president de la Generalitat però no va obtenir prou suports. L’Estat, que no té tant de pa a l’ull com sí que tenen alguns a casa nostra, no li va donar una segona oportunitat. No en fa cap retret a ningú. S’ha posat a caminar amb actitud de fermesa. Com la resta de presos polítics, diu que la presó no li ha modificat ni un mil·límetre el seu compromís amb la independència de Catalunya i s’ha posat en moviment liderant la travessa per la llibertat. Per a l’independentisme és bo tornar a oferir una imatge positiva i de somriures. Compartir els carrers sense mirar de quin costat ve l’un o l’altre i, així, demostrar que la gent hi és. Tot i les crítiques, tot i les discussions entre els partits, tot i la repressió, la gent hi és. L’actitud Turull dona futur a l’independentisme. Reforça el moviment. El situa en els valors centrals del país i l’allunya d’un populisme radical i estèril en què podria tenir el risc de caure i que el faria empetitir. Pren paciència amb els partits i s’acosta a la gent. En Jordi Turull té a sobre una inhabilitació que li impedeix d’actuar institucionalment, però això no el frena. Ha buscat altres camins. Tal com diria ell, tant li fa treballar com fer feina. Referma el compromís. Aporta tot el que cal perquè s’avanci en la travessa per la llibertat. Per prendre’n nota.