Fages i Deulofeu
El poeta i el científic. La Càtedra Anglada-Fages (UdG, M. A. Vilallonga, A. Perera) organitza cada any –des del 2018 del cinquantenari de la mort de Fages– una taula per asseure-hi el poeta sempre i un altre empordanès rellevant i contemporani de l’escriptor. Hi han passat Dalí, M. Vayreda, Miravitlles... i enguany el químic i teòric de l’Empordà bressol de l’art romànic i de la matemàtica de la història; “Deu lo féu i Deu li dicta/ que Alemanya serà invicta”, va dedicar-li l’epigramista.
Hi van participar Juli Gutiérrez Deulofeu, net, que ha estudiat i defensat l’obra del seu avi. Enric Pujol, comissari que fou de l’exposició Carles Fages de Climent, poètica i mítica de l’Empordà i, amb Rafael Pascuet, coordinador del catàleg. I Jordi Pla, estudiós i editor d’una dotzena d’obres del poeta. Servidor de vostès, gràcies als prodigis de la telemàtica, va moderar-los –és un dir– des de Sanlúcar de Barrameda.
Van resultar molt interessants els insospitats paral·lelismes que Jordi Pla va trobar entre els dos personatges, aparentment prou divergents. “Punts de contacte rellevants o, si més no, curiosos”, com en va dir ell mateix. Vejam.
Els dos van col·laborar en premsa d’esquerres: Deulofeu, molt a l’Empordà Federal, i Fages, menys a Justícia Social, òrgan del la Unió Socialista de Catalunya. Fages fou professor de l’institut escola Pi i Margall, i amb Ors havia impulsat l’Escola del Treball, precisament la que Deulofeu va encarrilar al col·legi de La Salle de Figueres, requisat pels comitès antifeixistes. Ja en la postguerra els dos empordanesos funden la seva pròpia editorial: Pérgamo la de Fages i l’Emporitana de Deulofeu, per, en la penúria franquista, poder-se autoeditar les obres. Deulofeu va prologar l’edició (1969) de la cèlebre conferència de Fages Vila-sacra, capital del Món; malgrat les divergències, Deulofeu l’hi anomena “excels poeta empordanès i universal”. Fages es plantejà (1957) emigrar a Veneçuela pels deutes bancaris que l’escanyaven (vegeu els dards –Epigrames, 2002– que va etzibar a advocats, procuradors, jutges...); curiosament Deulofeu va ser convidat pel Consejo Venezolano de la Paz Mundial i la Casa del Escritor. Pas mal per a un poeta de dretes i que, com J. Pla, va passar per franquista, i un historiador i científic d’esquerres i republicà.
