EDITORIAL
El desastre evitable a Alemanya
La tragèdia viscuda el cap de setmana passat en el festival de música electrònica Love Parade de Duisburg (Alemanya) ha portat el dol a Catalunya demostrant, en primer lloc, que en aquest món tan globalitzat no hi ha cap tragèdia que es pugui considerar llunyana. La desgràcia alemanya també ha tocat de ple i ha colpit amics, familiars i companys d'universitat de les joves Marta Acosta i Clara Zapater, i la sensació d'impotència davant d'aquesta circumstància luctuosa és difícil de contrarestar i deixarà un record absolutament inesborrable durant molts anys.
Les tragèdies personals, a més, porten a fer una reflexió més general sobre les circumstàncies en què es va produir la tragèdia. A hores d'ara no hi ha cap dubte que la falta de previsió, les infraestructures insuficients i, en definitiva, la falta total i absoluta de previsió van posar en marxa una cadena de despropòsits que va culminar en l'allau mortal que va causar la mort de dinou joves i centenars de ferits de diversa consideració. Les autoritats alemanyes ja han engegat la maquinària judicial per aclarir amb tot detall les causes de l'accident i exigir les responsabilitats que se'n derivin. L'homicidi per negligència podria ser el tipus penal aplicable en aquest cas. Sigui com sigui, no hi ha dubte que l'administració d'aquell país és la principal interessada en la transparència.
Al marge de la via judicial, això no obstant, davant d'uns fets tan terribles com aquests és obligada una profunda reflexió al voltant de l'organització d'esdeveniments multitudinaris, siguin musicals o de qualsevol altre tipus. L'alt component lúdic de la societat actual afavoreix la celebració d'actes d'aquest tipus i la recerca de fórmules cada cop més imaginatives però no pas sempre, com tràgicament s'ha demostrat aquest cap de setmana passat a Duisburg, amb prou garanties de seguretat. Cal no perdre mai més de vista que, en qüestions de seguretat, el millor espectacle del món és aquell que excel·leix en tot allò que no es veu.