L’associacionisme cultural

La societat civil, organitzada en base al que s’anomena tercer sector, desenvolupa un paper molt important en la difusió i la dinamització cultural. Vull reivindicar la feina que fan les associacions, les organitzacions i les agrupacions sense ànim de lucre, que, segons estudis estadístics realitzats, representen la gens menyspreable quarta part dels agents culturals del nostre territori. Tots els ciutadans que es reuneixen entorn d’aquests models participatius mereixen ser considerats autèntics activistes del desenvolupament cultural del país.

Després de superar els anys del franquisme, l’associacionisme cultural va experimentar un autèntic renaixement durant la transició democràtica, però sembla que els anys noranta del segle passat i la primera dècada del XXI han estat els de màxim creixement.

Segons dades de l’Idescat de l’any 2020, les associacions culturals, en sentit ampli, han assolit la xifra de 34.261 a tot Catalunya. Singularment, les comarques de Girona, després de l’àrea metropolitana, són les segones en el rànquing, amb un 11,43 % del total català.

Les dades, però, són fredes i no reflecteixen la realitat del funcionament intern d’aquestes associacions, en especial en allò que fa al grau d’implicació de les persones i les fonts de finançament. Pel que fa al compromís personal, tots hauríem de saber que aquestes accions exigeixen un autèntic voluntariat i un cert sacrifici. En allò que fa al finançament, les estadístiques tampoc mostren els esforços que cal fer per merèixer les subvencions de les administracions, perquè els ingressos de quotes de socis són limitats.

A tot això s’hi afegeix el que podríem anomenar crisi del model associacionista tradicional. Tot i que sembla que el dinamisme del sector no decau, sí que han canviat la demanda, els interessos i la manera de fer de la societat actual.

Les associacions d’antiga creació estan caiguda lliure si no es renoven. És un autèntic repte procurar que aquestes no desapareguin. Algú ha considerat que la solució està en la necessitat d’integrar els nous catalans, en la supressió de les barreres de gènere i en el fet de trobar la manera d’aconseguir el relleu generacional. Van per aquí les coses?