Drets, política i guerra de poders
La resolució del Tribunal Constitucional en què decreta la inconstitucionalitat del primer estat d’alarma, implantat pel govern de Pedro Sánchez el 14 de març de l’any passat i que va suposar el primer confinament domiciliari des del començament de la pandèmia, no es pot deslligar de la guerra sense treva que estan lliurant des de fa mesos la cúpula del poder judicial i l’executiu espanyol. La fractura que ha provocat en el tribunal –sis vots a favor de la suspensió i cinc en contra– ja és un indici que la sentència té una gran càrrega política, més enllà que el dret constitucional pot ser objecte de ser interpretat de manera diferent, fins i tot contraposada. Caldrà analitzar més endavant quins són els arguments dels magistrats i quin abast té la decisió en qüestions pràctiques com ara si els ciutadans podran reclamar el retorn de multes imposades, però és evident que la sentència és una plantofada a la cara de l’executiu de coalició del PSOE i Podem. Les declaracions de respecte a la justícia dels ministres de Sánchez no amaguen la irritació de l’executiu.
Probablement es podria haver filat més prim a l’hora de decretar l’estat d’alarma i, amb tota seguretat, la gestió de la pandèmia podria haver estat millor, però no podem oblidar quina era la situació epidemiològica i la mortaldat que hi havia en aquells moments, quines eren les prioritats i que tots els governs del món s’enfrontaven a un repte desconegut i de dimensió planetària. Ningú dubta que el ciutadà ha de ser exigent en la preservació dels seus drets fonamentals i que ha de poder acudir als tribunals per garantir-los, però és imprescindible que la justícia, els tribunals, inspirin confiança, cosa que no es produeix en el cas del TC, caducat, fracturat i altament polititzat. La sentència que ens ocupa arriba tard, molt tard, i estima parcialment els arguments esgrimits per Vox, que, en un nou exercici de cinisme, es vanta de la resolució malgrat que va votar a favor de l’estat d’alarma i s’erigeix en defensor de la llibertat.