Allò de l’ésser superior

Imaginin, per un instant, que tot el que ha sortit de la viperina boca del president del Reial Madrid, Florentino Pérez, en els àudios publicats els darrers dies per El Confidencial, ho hagués dit Joan Laporta d’alguns dels referents del barcelonisme. S’imaginen les reaccions dins el club i en l’entorn? Ara, imaginin que els adjectius que Pérez dedica a jugadors i entrenadors emblemàtics del club blanc els hagués dit, per exemple, Pep Guardiola o Gerard Piqué... s’ho imaginen? S’imaginen la reacció del club blanc? Els titulars de la premsa de Madrid? Les columnes d’opinió? S’imaginen programes com El Chiringuito no dient ni una paraula sobre el tema? Si, no cal fer un gran esforç per imaginar-se el que passaria, però ja els avanço –també sense treure fum pel cap– el que no passaria. No hi hauria cap càrrec de consciència, ni cap debat ètic o deontològic sobre la conveniència de la publicació de les gravacions, ni sobre l’interès informatiu del seu contingut. No es criminalitzarien les cintes ni el seu autor, ni s’avalarien teories del xantatge per silenciar-les. I, per descomptat, no hi hauria l’ensordidora col·lecció de silencis que estem veient per part dels “estafadors”, “imbècils”, “anormals”, “toixos”, “gossets falders”, “malalts, “barruts”, “vividors”, diaris controlats. i directors de diari col·locats a dit des de la llotja del Bernabéu. És igual, tampoc és aquesta la qüestió. Tothom sap que Florentino Pérez té controlada part de la premsa de Madrid i el madridisme, entre hipnotitzat narcotitzat, faci el que faci, digui el que digui. I ara tothom sap també que allò del “ser superior” (Butragueño dixit) s’ho creu de debò, que el seu ego d’omnipresident del Madrid és més gran que els de Ronaldo, Mourinho, Figo, Raul, Casillas i la Quinta del Buitre tots junts... ah, i que els seus discursos i la seva credibilitat pública valen tant com el paper higiènic. S’imaginen ara què deu dir Florentino Pérez quan no el grava ningú (o sí...) del ministre que li va firmar el contracte del magatzem Castor? I del que li va firmar la indemnització de 1.350 milions mig miler de terratrèmols després? I de cada un dels ciutadans que ha pagat la factura en el rebut del gas? Imaginin-s’ho.