La gana guanya el combat

No ho estem aconseguint. Un 10% de la població del món passa gana i un 30% no se sustenta adequadament, percentatges que s’incrementen any rere any i que el 2020 la pandèmia ha empitjorat. En canvi, des del tombant de segle els experts internacionals insisteixen que la humanitat està en condicions d’erradicar aquesta malura i ara mateix expliquen que si suméssim la producció existent en termes de calories podríem nodrir tothom, i que el problema és de mala distribució. Parlem-ne. En primer lloc –per a qui vulgui accedir a informació de primera mà– les dades són extretes de l’informe L’estat de la inseguretat alimentària, publicat per cinc importants agències de Nacions Unides: FAO, OMS, Unicef, FIDA (Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola) i PMA (Programa Mundial d’Aliments) i realment fan feredat: que cada dia 811 milions de persones s’aixequin sense saber què menjaran o si menjaran, no hauria de deixar insensible a ningú. Causes? Múltiples: una letal combinació de guerres, canvi climàtic (sequera, inundacions) i un sistema alimentari intensiu que malmet el medi ambient i ataca els camperols dels països del sud. Conseqüències? Més empobriment, més malalties i morts, més exclosos i eliminats del desordre global –els excedents del sistema, pura deixalla, que va mostrar Bauman– i més explosions socials que són de la gana en diferents parts del planeta, com ja estem veient, perquè en el món ric també se’n passa i hi creixen les desigualtats i les catàstrofes naturals. No sabria dir si som a temps de canviar de rumb.