Sí, ens/els espien

De fet ja ho sabíem. O ho temíem. Temps enrere un grup d’investigadors de la Universitat de Toronto ja ens van parlar del programari Pegasus, i vàrem saber que l’aleshores president del Parlament, Roger Torrent, o el conseller Puigneró, entre altres polítics independentistes, havien estat espiats il·lícitament. No se sap ben bé, ni se sabrà, però els investigadors van denunciar que el govern espanyol, entre altres, era un dels que havien comprat el programa Pegasus a la companyia israeliana NSO. Ara, mesos després, Microsoft ha denunciat aquesta setmana que una desena d’estats, entre ells l’espanyol, han estat espiant –a través d’un altre programari d’una altra companyia israeliana– polítics i periodistes; en aquest cas, és clar, catalans. Sense pèls a la llengua, Microsoft ha advertit polítics, periodistes i activistes catalans de la possibilitat que hagin entrat il·lícitament als seus/nostres telèfons mòbils, ordinadors, tauletes, espais d’emmagatzematge al núvol i ves a saber on. Ho troben normal? Més enllà que això confirma que sí, que tenen por que marxem i que estan disposats a evitar-ho com sigui, de normal no ho hauria de ser. Si ja hem vist segons quines converses personals transcrites en els sumaris judicials o en els informes de la Guàrdia Civil, només amb l’única intenció de fer-nos emprenyar entre nosaltres, em pregunto què més estan disposats a fer. Qui no ha malparlat per telèfon d’un company de feina, de partit, d’un familiar, amb frases que tretes de context poden ser malinterpretades del tot? Tots els polítics i els periodistes d’aquest país hem fet la broma aquella de deixar anar a mitja conversa allò de “Recuerdos al juez y a los que nos están escuchando”, però el cert és que en fem conya perquè no podem fer res més. Quin país és aquest, on has d’estar pendent del que dius o fas, i no pas perquè en el que diguis o facis hi hagi res delictiu, sinó simplement perquè et poden fer un retalla i enganxa del que dius o fas i en qualsevol sumari fer-te dir el que no has dit ni fet? Però què és això? La vida dels altres? Fa fàstic.