‘Pon algo’

No soc usuari de plataformes ni consumidor de sèries i, per tant, visc només de referències i per curiositat professional alguns dels problemes que genera la comunicació i l’entreteniment de darrera generació. Escoltava a la ràdio un especialista que explicava que Netflix presentava símptomes de morir d’èxit (per excés d’oferta) i que havia pres decisions i que la decisió era una funció que ja havien incorporat i que es diu “Posa alguna cosa”. Ell va dir, exactament, “Pon algo” i desconec si hi ha versió en català. Es veu que l’oferta del que pots veure a Netflix és tan gran i tan variada que genera una verdadera feinada escollir. Arribes a casa cansat de la teva jornada de treball i resulta que el que era un gran avantatge s’ha convertit en un despropòsit. Havies de ser lliure i tenir les teves opcions i fer-te tu mateix la programació i no haver-te de limitar al que un o set programadors havien decidit que els donaria audiència aquella nit. Però les opcions de Netflix són tantes que es veu que escollir et genera una altra jornada de treball si vols escollir a consciència després de veure l’oferta. D’aquí prové el “Pon algo”. Que Netflix decideixi per tu. Al més pur estil canal únic dels seixanta i setanta del segle passat. Plantofes, butaca i el que em posin. El que no podran tornar a tenir és la mítica revista de programació televisiva que aquells anys feia tirades de més d’un milió d’exemplars. El TP. Se’n recorden? Tanca el 24 de setembre.