Model de ciutat
Fa poques setmanes que s’ha sobrepassat l’equador del mandat municipal. A Girona diversos dels grups a l’oposició han posat sobre la taula que l’actual equip de govern no té model de ciutat. És una de les crítiques habituals que ja abans de mig mandat s’ha anat repetint com un mantra. Però què és un model de ciutat? Des del govern municipal l’alcaldessa, Marta Madrenas, defensa que el model de ciutat del totxo i les obres amb carrers aixecats ja és un model caduc, d’un altre temps. Sembla interessant en aquest moment poder reflexionar sobre què és un model de ciutat del segle XXI. Segurament té raó el govern que l’evolució de les ciutats ens ha de fer concebre una nova mirada sobre la ciutat que entre uns i altres anem construint. El govern posa sobre la taula que la nova Girona ha de centrar-se en la tecnologia i en la transició energètica i posa d’exemple la Casa de la Tecnologia que es vol tirar endavant al xalet Soler, en un punt de la carretera de Barcelona. Amb projectes encara per desenvolupar es fa difícil pensar si serà una revolució. De moment, el projecte es va anunciar a so de bombo i platerets i seguim sense visualitzar quan acabarà cristal·litzant el projecte, tot i que ara el govern comença a tenir uns terminis més definits. De fet, tenim grans projectes com el Museu d’Art Modern i Contemporani que s’ha de situar a la Casa Pastors, que de moment segueix sent un edifici embellint-se, amb unes excavacions arqueològiques per concloure’s i una carretada de diners que caldrà abocar-hi per fer-lo visitable. Tot i això, també és cert que Girona ha aconseguit atraure el Centre Blockchain Catalunya –ahir es va anunciar una fira d’aquesta tecnologia– o també que la Universitat de Girona ha creat l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial. És veritat que la nova Girona s’haurà de fomentar en un nou concepte de ciutat i aquests elements hi han d’ajudar. Tot i això, Girona necessita més. Dins del pla de Joventut, s’ha fet una experiència magnífica repensant el pont de Ferro, la plaça Pompeu Fabra o com ha de ser la cultura.
Noves propostes fetes per joves sense l’encotillament burocràtic d’un consistori que apunten directament al futur. La nova ciutat ja no és obres públiques, o almenys no només serà això, però caldria més sintonia entre govern i oposició perquè cristal·litzés.
