opinió
Visca el Festival Z!
Si volem joves als teatres cal que programem joves en els teatres. Aquest cap de setmana passat a Girona, en el marc del Festival Z, hem vist joves de menys de 30 anys als escenaris i hem vist joves de menys de 30 anys a les platees. S’ha celebrat la primera edició del Festival Z, un espai per a creadors escènics de menys de 30 anys. Un nou festival que trenca en sec el discurs contradictori de donar pas a la joventut sense que apareguin mai enlloc. Un nou festival que ha nascut per quedar-se. On són els creadors escènics de menys de trenta anys? És la pregunta que es fa el director artístic i impulsor del Festival Z, Jordi Duran, que, amb encert i envoltat d’un bon equip, han engegat la primera edició del festival.
Cinc obres de teatre, taules rodones i pitchings han posat en relleu que els joves tenen moltes coses a dir-nos i que ells tenen moltes ganes d’explicar-les. Als escenaris del Festival Z hem vist com es viu la feminitat sent jove i negra a la Catalunya contemporània, la recerca de la llibertat sexual o de gènere, com viuen els joves la diferència i el mantra que cal ser algú en aquesta societat, com fer especial el dia a dia, l’avorriment, des de l’humor i la paradoxa o com es beu de la tradició per crear de nou.
Els joves parlen, només els hem de donar espai per tal d’escoltar-los. Els joves menors de trenta anys tenen moltes coses a dir i a dir-nos. “Jo vull entendre el món actual i els joves me l’expliquen”, va dir en una taula de debat l’actor Xicu Masó, que és entre l’equip que ha escollit la programació del festival. La vaig trobar una bella i encertada afirmació.
Anoteu aquests noms: Katja Daro, companyia ArtsTrilök, companyia Quisigui, Pilar de Dos i companyia Atzucac. Aquests són els que hem pogut veure als escenaris de la primera edició del Festival Z. Però no guardeu la llibreta perquè en venen més, i venen amb força. No sigueu els últims a escoltar-los. Programadors, només cal que atureu una mica les dinàmiques de les programacions teatrals actuals i comenceu a incloure’ls a les programacions. I públic, doneu-los una oportunitat i on els veieu programats compreu entrades. Que tinguin la oportunitat de pujar als escenaris i encertar-la i equivocar-se, com tothom. I com deia la veu en off després de cada funció: Visca el Festival Z!