Patrimoni contemporani

L’Ajuntament de Barcelona ha invertit 600.000 euros en la compra de 78 obres d’artistes vius. Alegria al sector. Tots ho hem de celebrar. Catalunya ha tingut sempre, i continua tenint, greus problemes (i no només de diners, l’excusa barata) per patrimonialitzar l’art del seu temps. Tampoc en el temps de Miró, Picasso i Dalí va tenir visió per enriquir les col·leccions públiques amb les obres d’aquests tòtems, i sort n’hem tingut de les donacions i dels seus projectes personals de museus. Al segle XXI som allà mateix. A la convocatòria del consistori barceloní s’hi van presentar més de 3.000 propostes. La tria, sempre difícil, l’ha fet un jurat amb sensibilitat per perfils diversos de creadors. Els emergents, és a dir, els més experimentals. Els consolidats, per descomptat. Però també aquells de mitja carrera que acostumen a ser els eterns oblidats i els que més perill hi ha que llancin la tovallola farts de tanta indiferència. Hi ha gent bona que no ha estat seleccionada i s’entén la seva decepció. L’important és que aquesta acció tingui continuïtat i no es quedi en una mesura excepcional d’aquest trist moment de pandèmia. Al virus l’acabarem derrotant i l’art anirà fent el seu camí amb l’esforç de molts artistes que necessitem per brodar els relats dels nostres museus. El patrimoni és una carrera de fons.