El preu de l’electricitat, descontrolat

El passat dimecres dia 21 el preu de l’electricitat a l’Estat espanyol va assolir el seu rècord màxim amb 106,57 euros per megawatt/hora, superant un altre trist rècord del gener del 2002. Uns registres que no s’haurien d’assolir de cap manera i encara menys enmig de la sortida de la crisi econòmica provocada per la pandèmia. El rècord d’aquesta setmana, que s’ha produït en uns dies en què les tarifes han estat ja per si mateixes molt elevades, deixa en evidència que el preu de la llum a l’Estat està del tot descontrolat des de fa setmanes i que les mesures empreses pel govern espanyol, centrades en la reforma de la factura i la rebaixa de l’IVA, no han aconseguit en absolut el seu objectiu. Una escalada de preus que repercuteix, sobretot, en les migrades butxaques dels ciutadans, castigats per la crisi i als quals es fa molt difícil entendre-ho, sobretot quan veuen els beneficis multimilionaris que obtenen les grans companyies elèctriques. En un servei, a més, que, pel seu caràcter públic, no hauria d’estar sotmès a aquests grans alts i baixos. Al damunt, als ciutadans se’ls reclamen uns esforços en l’ús horari de l’electricitat que després no semblen veure recompensats per enlloc.

Aquesta situació és provocada, a més, pel complex sistema espanyol, en què el preu final de l’energia acaba sent fixat pel preu del tipus de font energètica que es necessita per satisfer la demanda total. I aquest sol ser sempre el de les més costoses, les d’origen fòssil, penalitzades per les emissions de CO2 que generen. Cal no oblidar, però, que bona part de la factura són impostos. És a dir, d’una banda l’Estat fa veure que és al costat dels consumidors, però de l’altra no dubta a estirar del consum elèctric un bon grapat de milions per a la seva caixa. Tot plegat, enmig d’un debat important sobre la transformació de la producció elèctrica, amb les nuclears al final de la seva vida útil, les plantes hidroelèctriques amortitzades i unes renovables que no s’acaben de desplegar.