Record doble: festa i comiat
Fa un any, escrivia que de la nostra festa major gairebé només s’havia pogut celebrar la missa a Santa Cristina. La resta s’havia hagut de suprimir o restringir tot. No podíem pas imaginar que enguany encara hauríem de fer el mateix. Hem millorat molt poc. En tot cas, aquesta vegada s’ha pogut portar a terme el ball de plaça, fent-ne quatre sessions –dues el dia 24 amb les obreres o pabordesses de 2020 i 2021, una altra el dia 25 amb les de 2020 i la darrera, el dia 26, amb les de 2021. D’aquesta manera ens hem posat al dia sense desenganys de ningú. De contrarietat, però, n’hi ha hagut una d’important dins la vida cultural i social de Lloret.
El dia 21, a les portes de la festa, ens va deixar un personatge singular, esportista, actor de teatre, músic i home polifacètic: en Josep Bernat Montero. Venia d’una nissaga d’artistes: el seu avi matern, Melcior Montero Vert (1880-1971), fou pianista i director de corals i autor d’una sarsuela anomenada La Bella Dolores, constituïda per estampes vuitcentistes, que precisament en Josep aconseguí tornar a portar a escena fa alguns anys. Fill de Joan Bta. Bernat Sarró (Barcelona 1909-Lloret 2007), il·lusionista de talla internacional, premiat a Ginebra l’any 1952. En Josep Bernat va néixer a Lloret el 15 de gener de 1941.
Ha mort, doncs, als 80 anys. Format a les escoles de Mn. Pere Torrent i del Collell, tingué de professor de música el gironí Francesc Civil. De jove, s’inclinà pel teatre i fou actor i director de l’Agrupació del Casal de l’Obrera. Fundà més tard el grup Dafne, participà en el Teatre de la Selva i en alguna altra formació. En el camp esportiu practicà l’atletisme, però destacà sobretot com a submarinista i a ell devem unes filmacions extraordinàries dels fons de les nostres costes. Les seves pel·lícules de viatges, per cert, també havien estat visionades en moltes sessions culturals.
Observador meticulós, va descobrir que els mosaics dels apòstols de l’església de Lloret estaven inspirats en les figures de Sant Joan de Laterà. Casat amb Cristina Pané el 12 de novembre de 1968, ha deixat tres fills i tres nets. La seva desaparició quan encara la pandèmia no permet aglomeracions ha fet que les seves exèquies tinguessin només caràcter íntim i s’espera passat l’estiu per retre-li l’homenatge que mereix.