Invertir en el català

El Departament de Cultura ha anunciat un increment de gairebé 3 milions d’euros en la dotació pressupostària per fomentar el doblatge i els subtítols en català, tant per a pel·lícules com per a sèries en diversos suports: plataformes digitals, format físic, estrenes en festivals i sales de cinema. Que la Generalitat tingui clar que la lluita per la salut de la llengua catalana té en aquest àmbit un camp de batalla importantíssim i hi dediqui un total de 6 milions és una excel·lent notícia. El fet que els hàbits de consum audiovisuals hagin canviat de manera radical en qüestió de pocs anys no pot ser negligit. Les generacions que van poder gaudir de les millors sèries infantils en l’idioma del país gràcies al Club Super3 ara es troben que, arribats a l’adultesa, tenen serioses dificultats per continuar accedint amb normalitat a continguts en català. Encara més greu: gairebé se’ls fa impossible que els seus fills puguin repetir l’experiència de veure la seva llengua com una eina vàlida, en comptes de trobar-la relegada a un paper subaltern i secundari. És clar que amb el doblatge no n’hi haurà prou. Caldrà ser actiu en la negociació amb les plataformes per tal que incloguin sistemàticament aquesta opció lingüística als seus menús en les mateixes condicions que totes les altres, cosa que no serà fàcil. Paral·lelament, a principis d’aquest mes ens arribava la darrera notícia sobre l’anhelat canal infantil i juvenil de Televisió de Catalunya, que també ha de disposar necessàriament de la seva branca digital. Deia el director de la casa en la comissió de control parlamentari de la CCMA que calien 15 milions d’euros per posar-lo en marxa. Sense entendre-hi gens sobre preus d’aquesta mena de productes, sí que podem veure que els milions, quan convé, prou que ragen a discreció, encara que ens estalviarem les comparacions per evitar ser titllats de demagogs.