Nicaragua, de la revolució a l’autoritarisme

Quaranta-dos anys després d’haver participat en la revolució sandinista que va derrocar Anastasio Somoza, el pitjor que li pot passar a l’actual president de Nicaragua, Daniel Ortega, és que el comparin amb l’antic dictador. Segurament és una comparació injusta perquè Somoza es va caracteritzar per liderar un règim de terror que amb el suport dels Estats Units es dedicava a saquejar el país mentre mantenia la majoria de la població en l’analfabetisme i la pobresa. Tot això va canviar el 1979 amb la victòria del Front Sandinista d’Alliberament Nacional i la sortida del país de Somoza, que al cap d’un any va ser assassinat en el seu exili al Paraguai. Els sandinistes van impulsar un ambiciós pla de reforma agrària i d’alfabetització i van acabar convocant unes eleccions que van guanyar àmpliament. De res van servir els intents desestabilitzadors de l’administració de Ronald Reagan, que va finançar inútilment grups armats amb diners procedents de la venda il·legal d’armes a l’Iran. Així va començar el 1985 el primer període presidencial d’Ortega, finalment vençut l’any 1990 per una coalició formada entre els partits opositors. L’actual deriva cap a l’autoritarisme va començar precisament amb la seva segona elecció, el 2006, quan va aconseguir tornar al poder amb molts menys suports i on s’ha mantingut contràriament al veto que la Constitució estableix per a les reeleccions. L’aureola de l’antic revolucionari s’ha anat desdibuixant per aquesta tendència a perpetuar-se, per la repressió i censura sobre les protestes populars i per decisions com ara convertir en vicepresidenta la seva esposa. A aquest rosari de despropòsits s’hi afegeix ara la decisió d’empresonar sistemàticament els candidats opositors amb més possibilitats de fer-li la competència, encara que es tracti d’antics companys d’armes amb qui apareix en històriques fotografies del passat. D’aquesta manera Ortega s’afegeix a la llista de combatents contra les injustícies que han acabat sent víctimes del pitjor enemic, ells mateixos.