Trobar-se als Perduts

Els Perduts, una petita colla que va començar a fer camí fa vint anys per descobrir els tresors més amagats de les comarques gironines, s’ha convertit en un fenomen social. Aquest grup, que es mou de manera organitzada però informal, ha anat creixent i ja compta amb unes quatre-centes persones vinculades. La majoria dels que s’apunten a fer ruta tenen entre 50 i 70 anys i alguns ja porten milers de quilòmetres acumulats al comptador. Altres, però, com ha estat el meu cas, som nouvinguts que hem volgut provar l’experiència.

L’ànima dels Perduts és Sants Felipe, i l’afició prové del seu pare, a qui acompanyava a la muntanya de petit. La petita colla inicial, d’una mitjana d’uns 40 anys, s’ha anat fent gran en edat i en nombre, però ha mantingut l’esperit jove i l’empenta per no aturar-se.

A banda de caminar, en el grup sempre hi ha experts en patrimoni, en cultura i en natura, que ofereixen tota una lliçó als participants a les parades que es fan. A les rutes es passa per ponts, ermites, paratges de gran bellesa i circuits curiosos. Sempre serveixen per acumular coneixements.

A la memòria dels Perduts hi ha moltes trobades de persones que s’han fet amigues i que aprofiten el trajecte per comentar penes i alegries. Molts han trobat la solució a la seva solitud i han enfocat la seva vida des d’una altra panoràmica. En el context de la pandèmia, les caminades es fan en un nombre reduït i amb les mesures de seguretat establertes, però han servit per seguir agafant aire i per fer front a la nova situació amb més optimisme. Arreu del territori s’ha incrementat encara més l’afició de caminar i s’han creat nous grups i subgrups que també fan rutes i trobades. Alguns ressegueixen els passos que han deixat els Perduts.

Es van batejar com a Perduts perquè era habitual en els inicis desorientar-se per les rutes i muntanyes. Ara les noves tecnologies, amb Wikiloc i els GPS, han suposat un salt de gegant, però al grup no es perd el bon costum de posar-hi dosis d’aventura. Els Perduts es continuen perdent, però molt menys que abans.