Una altra grip

Avui fa dotze anys s’enterrava la primera víctima a Catalunya per la grip A. Era una dona de trenta-cinc anys de Lloret de Mar que tenia diverses malalties cròniques importants i que va morir a l’hospital Josep Trueta de Girona el dia abans. El 3 d’agost del 2009. Deuen pensar que on vull anar a parar amb aquest recordatori? Ara els ho explico. Resulta que els primers casos es van manifestar a la ciutat mexicana de Veracruz a mitjan mes d’abril i en qüestió de setmanes es va propagar arreu del món. Ja llavors, malgrat les pressions pels estralls econòmics que s’albiraven, es va començar a parlar d’epidèmia global, és a dir d’una pandèmia. I es van sentir entre les veus científiques i mèdiques autoritzades uns termes que ara, per nosaltres, ja formen part de la nostra vida, i justament quan més que recomanar ho exigien, ho feien per mirar de salvar vides, d’evitar la propagació: mascaretes, desinfecció, toc de queda, confinament. Des del març del 2020 fem front a una altra pandèmia d’abast universal, molt més virulenta i mortal que la que es va conèixer com a grip porcina o H1N1. I tres anys abans, la grip aviària. Ja ens ho van advertir, però ni cas. I ha arribat la Covid-19. I es resisteix a abandonar-nos. Però no m’estranya perquè li ho posem molt fàcil. Ens hem dit tots plegats que n’hem après, que la lliçó l’havíem entesa. Res no hem entès. I, si no, com s’explica que la comunitat científica i mèdica es continuï esgargamellant i predicant en el desert perquè el govern de torn se l’escolti i li faci cas. Fa anys que demana, gairebé suplica, que s’inverteixi en salut pel que vindrà, pel que ja és aquí i pel que arribarà. Que és més efectiu prevenir que no pas haver de curar amb els recursos limitats i retallats. Quantes onades més han de venir perquè els hospitals i centres clínics no quedin ofegats per la poca valentia d’uns governants que no saben manar i decidir a l’hora de posar els ous a la cistella que toca?