Festivals d’estiu i bales de palla

Des de fa temps els festivals de música i d’espectacles d’arts escèniques s’han anat multiplicant al nostre país, encara que darrerament han quedat tocats per la situació que vivim. Una part de la traca cultural estiuenca respon a una aposta per descentralitzar l’exhibició cultural i estendre-la més enllà de la capital barcelonina i d’altres ciutats cap a territoris perifèrics. Malgrat les circumstàncies que incideixen negativament en les activitats culturals col·lectives, l’interès per aquests esdeveniments es manté arreu del país, també a les zones rurals.

Constato que molts festivals organitzats per col·lectius amb voluntat de crear xarxes culturals entre petits pobles han seguit actius: l’Itinera (organitzat per l’Associació de Micropobles de Catalunya), el Fastt (Festival d’Arts Escèniques de l’Alt Empordà), el 7Rural Film Fest de Banyeres de Mariola, el Dansàneu a les Valls d’Àneu, el Festival de Jazz Folk del Pirineu (Alt Urgell), el B! de Bolvir de la Cerdanya, el BioRitme que ressonarà aviat al pantà de Sau, l’Ítaca Empordà, el festival de cultura i natura d’estiu de la Garrotxa i tants altres... En el cas del FESS Rural’21, que se celebra a la Vall d’en Bas aquesta setmana, es combinen concerts musicals i debats que pretenen abordar els reptes dels pobles (ús territorial, indústria, agricultura i paisatge...).

Sovint aquests esdeveniments són útils com a element dinamitzador de l’economia local, a més de fer conèixer la realitat del món rural. Sembla estrany que encara hi hagi una desconeixença greu en aquest sentit que no es pot simplificar a través de la narració televisiva, a vegades un pèl estereotipada, de programes com El Foraster (al qual reconec nombrosos encerts, tant pel que fa al guió com a la qualitat d’imatges). Ho dic per la polèmica que fa dies protagonitzava una regidora de l’Ajuntament de Barcelona, que va fer broma a Twitter sobre els blocs de formigó que s’han instal·lat a la capital, comparant-los amb bales de palla, sobre les quals es va fotografiar. M’imagino que la piulada, que incloïa una referència irònica sobre els productes innovadors de la “Catalunya profunda”, deu ser una patinada puntual a la qual no s’ha de donar més importància, però que denota una visió –poc meditada o inconscient– de desconeixement i una visió reduccionista i barroera del món rural.

Conec molts barcelonins conscients dels reptes que afronten els pobles; molts d’ells, nouvinguts, participen en els esdeveniments culturals o fins i tot en són impulsors o activistes que aprecien l’entorn que els envolta i que no pretenen canviar-lo de soca-rel sinó millorar-lo. Actualment hi ha nombroses iniciatives culturals en plena natura o en espais enjardinats. D’altra banda, repasso la programació estival en general i són molt nombrosos els festivals importants que ja s’han convertit en clàssics o que són ben coneguts i estimats entre el públic, com els espectacles que combinen música, teatre, cinema i literatura (un exemple és el festival maresmenc Poesia i + o el Festival Nosaltres de Mataró). La cartellera és molt extensa: el Fes Pedralbes, el Festival de Peralada, el de Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, el de Cap Roig, el Portalblau de l’Escala, el Sons del Món de Roses i tota una sèrie d’esdeveniments consolidats en poblacions costaneres (els trobem repartits arreu, des de Torroella de Montgrí, Pals, Tossa de Mar o Lloret de Mar fins a Salou, Cambrils i Tarragona ciutat).

Ressonen noms de festivals d’estiu com el de Ponent (Tàrrega), l’Estiu en Viu a Lleida, el Vibra de Manresa, el Ponts a les Arts Sonores de Martorell, l’Embassa’t de Sabadell, el Vida de Vilanova i la Geltrú, el Cruïlla, el Share Festival de Barcelona, les Nits d’Estiu a Montblanc i tants d’altres. Constato amb alegria que es mantenen festivals de teatre com el Fitag Girona, dirigit per l’actor Martí Peraferrer, un altre lluitador incansable, que tindrà lloc en diferents municipis gironins a finals d’agost. Tot plegat, a més de reactivar la cultura i l’economia, pot ser una manera d’invocar la salut individual i col·lectiva amb espectacles participatius que influeixen positivament en l’ànim de molta gent. Per tant, aquesta represa em produeix una sensació que ja no és tan agredolça, sinó d’esperança.