Més exigents que Brussel·les

L’anunci de l’acord a què van arribar el vicepresident del govern, Jordi Puigneró, i la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat ha eclipsat els resultats de la primera reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat després de tres anys. Les reaccions han estat immediates. La polèmica era viva i ha tornat al primer pla. El món econòmic, que pressionava perquè no es perdin els 1.700 milions d’inversió previstos, saluda l’entesa amb satisfacció, mentre que les entitats ecologistes, una part de l’Ajuntament de Barcelona i el del Prat del Llobregat ja han posat el crit al cel. També ho ha fet la CUP, que ho considera una línia vermella. El debat que es genera no és menor. És una discussió sobre el model econòmic i social que cadascú defensa per al futur. Hi ha en joc qüestions de fons com ara si el progrés ha d’anar lligat sempre al creixement o com s’ha de fer compatible el desenvolupament econòmic i la sostenibilitat. O les dues coses alhora. I el que queda clar és que, a hores d’ara, el consens entre totes les parts que es buscava no existeix.

Els defensors de convertir l’aeroport del Prat en un ‘hub’ intercontinental connectat als aeròdroms de Reus i Girona per alta velocitat ferroviària asseguren que és imprescindible per tenir un país de primera divisió. I, al mateix temps, asseguren que això és compatible amb la preservació del medi ambient i, concretament, amb els espais protegits de la Ricarda. El vicepresident i la ministra s’han esforçat especialment a remarcar el compromís en el compliment de les exigències mediambientals i se sotmeten al vistiplau de la Comissió Europea, que ja fa dies va advertir que es miraria amb lupa el projecte i que encara té obert un procediment pel deteriorament que va provocar al delta del Llobregat l’anterior ampliació. El govern, que s’hi ha mostrat favorable, té el repte i l’obligació de ser fins i tot més exigent que Brussel·les.