L’aeroport, en l’agenda de La Moncloa

Una de les derivades de la polèmica encesa que s’ha generat arran de l’anunci d’un acord per a la inversió de 1.700 milions per a l’ampliació de l’aeroport del Prat, que ningú ha dit com es farà i que està supeditada al vistiplau de la Comissió Europea, és que juga a favor de l’estratègia de comunicació que s’ha proposat el nou govern de Pedro Sánchez, en el sentit que allunya del focus mediàtic el nus del problema de Catalunya amb l’Estat. Recordem perfectament les primeres declaracions de la nova ministra de Política Territorial i portaveu de l’executiu espanyol, Isabel Rodríguez, quan va dir que estava convençuda que els independentistes haurien après la lliçó i quan, unes dies després, afirmava que Catalunya i els catalans ens mereixíem que es parlés d’altres coses que no siguin l’amnistia, l’autodeterminació i la independència.

És molt important, transcendental per al país, decidir què es fa amb una infraestructura com l’aeroport, però el fet cert és que el debat que s’ha suscitat s’emmarca perfectament en el relat que interessa imposar a La Moncloa. El reforça, a partir d’una promesa d’inversions condicionada a un pla director que està per redactar i sotmesa als criteris mediambientals de la Unió Europea. En paraules de la ministra portaveu, relleu de Miquel Iceta a Política Territorial, ara és el moment d’abordar “els temes que importen a la ciutadania”. Així, doncs, amb un pacte que ho deixa tot obert respecte al futur de l’aeroport, i després d’una primera reunió de la comissió bilateral amb uns resultats escarransits, La Moncloa situa l’agenda catalana en el context que busca. Pedro Sánchez es frega les mans i lloa l’acord, mentre saluda Felip VI a Marivent, coincidint amb el primer aniversari de la fugida de l’emèrit. El president, Pere Aragonès, prova de contrarestar-ho exigint “immediatament” els 56 traspassos plantejats en la bilateral assegurant que mai seran “moneda de canvi” en la taula de diàleg prevista per al setembre.