De màrtirs a Ramonetes

Un cop indultats els presos polítics, la via estava oberta per recuperar el “peix al cove” com a mecanisme de relació entre el govern totpoderós de l’Estat i l’administració catalana. I què hi ha millor que saludar el retorn estratègic dels partits catalans a l’autonomia de règim comú amb un peix de bones dimensions, ben llunyà en el temps i que, a més, generi contradiccions internes dins del nou independentisme amansit. L’ampliació de l’aeroport del Prat reuneix totes aquestes característiques i, com si fóssim a l’altra banda del túnel del temps, els responsables del bipartit governamental han recuperat aquella actitud de velles Ramonetes que desperta un mig somriure commiseratiu a Madrid i que a Catalunya converteix milers de samarretes de colors de l’ANC en draps de cuina. El procés final dels símbols del procés. Per dalt, doncs, el PSOE ha reconduït l’independentisme –que ja només era verbal– cap al llenguatge autonòmic del règim del 78, de la mateixa manera que ha encabit dins d’un grapat de despatxos els que havien estat els indignats del 15-M. Tot plegat, a un cost assumible per al socialisme espanyol i sense que les altes instàncies de l’Estat hagin de renunciar al plaer repressiu contra l’independentisme cívic. L’estratègia acabarà fracassant, perquè només convenç les elits catalanes, però ara viu el zenit polític i la brillantor mediàtica. L’independentisme aterra al Prat, gran metàfora. Evidentment tot això és completament aliè a les bases socials de l’independentisme, que reben les sessions fotogràfiques dels ministeris de Madrid amb total indiferència. Perquè per baix es continuen treballant els mateixos objectius, al marge d’uns lideratges polítics que han perdut la condició de màrtirs. O sigui que gràcies per llegir aquest diari que no es rendeix. Jo, mentrestant, vaig a omplir el dipòsit a la benzinera de Mont-ras que Petrolis Independents li ha pispat a Cepsa.