Girona enamora menys
Acabem de passar l’equador de la legislatura i tot avança endormiscadament com si fos l’Onyar al seu pas per la ciutat. Girona no té, des de fa més d’una dècada, un projecte de ciutat. La prova està en el nombre de projectes que dormen en un calaix. Recordem-ne alguns: el futur Museu d’Art Contemporani a l’antiga Casa Pastors, pendent des de fa anys, no té un horitzó definit; el xalet Tarrús del carrer de la Rutlla està encallat des del 2012, quan l’aleshores regidor Carles Ribas deia que les converses amb la propietat anaven pel bon camí; mentrestant, aquest edifici catalogat, inspirat en Le Corbusier, es va degradant amb el pas dels anys. L’eix dels futuribles està al carrer Barcelona: el xalet Soler s’ha de convertir, diuen, en la casa de la tecnologia, del garatge Forné no sabem què en farem i la construcció de l’institut Ermessenda espera l’enderroc de l’antiga fàbrica Simon. La iniciativa privada, aquesta sí, permetrà veure la nova Clínica Girona d’aquí a pocs mesos.
A l’altre extrem oposat hi tenim els plans especials de la Devesa i de les Pedreres en un calaix. Al bell mig de l’Eixample, el badalot de la plaça Pallach i el seu entorn pateixen des de fa un lustre la mala praxi municipal. La convivència a la ciutat passa per moments difícils per raons diverses: conflictes amb els veïns del Barri Vell, Santa Eugènia, Sant Narcís i l’Eixample pels conflictes a la plaça Pallach. Greus són els problemes de subministrament elèctric a la zona est, la més vulnerable de la ciutat. No ens en sortim amb l’incivisme en la recollida selectiva de residus i en el compliment de les normes d’ús de parcs i jardins, on grups de joves desvagats gaudeixen destruint el mobiliari urbà i molestant els veïns. I res apunta que això hagi de canviar a millor. Els conflictes són constants i les queixes que s’envien a la bústia d’avisos o directament al 092 no reben el tractament adequat.
Al setembre, quan comencem un nou curs polític, retornarem als problemes de sempre. Ni la remodelació de l’equip de govern amb l’entrada d’ERC ha fet canviar les coses. És indolència o egolatria dels qui ens governen? Més aviat egolatria, perquè creuen que tot ho fan bé. Té raó la filòsofa María Zambrano quan afirma que les persones som soledat en convivència, jo diria en inestable i contradictòria convivència amb aquells que ens governen.
