El TC, entre La Moncloa i la bilateral

Un dels compromisos a què van arribar el govern i el govern de l’Estat en la reunió bilateral de dilluns va ser treballar per reduir al mínim possible els litigis al Tribunal Constitucional (TC) per dirimir conflictes de competències. El compromís de les dues parts s’emmarcaria, és de suposar, en el tan pregonat clima de diàleg, de concòrdia i de retrobament que es predica des de La Moncloa. Doncs bé, l’executiu de Sánchez no va trigar ni vint-i-quatre hores a demostrar que el compromís és fum. O, si es vol, va desaprofitar una gran oportunitat per demostrar amb fets el que promet amb paraules. Perquè l’endemà de la bilateral Estat-Generalitat el Consell de Ministres autoritzava, a petició del Ministeri de Política Territorial, interposar dos recursos d’inconstitucionalitat al TC contra aspectes de la legislació catalana en matèria d’habitatge. Mal començament.

El primer recurs és contra un decret llei de novembre del 2020 de reforç de la protecció al dret de l’habitatge davant dels efectes de la pandèmia de Covid-19 amb la finalitat d’endurir les condicions en què es poden fer desnonaments. El segon recurs d’inconstitucionalitat és contra una part d’un decret llei de desembre del 2020, de mesures urgents per estimular la promoció d’habitatges en règim de protecció oficial i de noves modalitats en règim de lloguer. Ni el caràcter marcadament social dels dos decrets, ni el compromís contret hores abans per la mateixa ministra, Isabel Rodríguez, de donar prioritat a la negociació, no van impedir que l’executiu espanyol acudís de nou a TC per dirimir un conflicte de competències.

No és, certament, la millor manera de generar confiança entre les parts negociadores ni de crear bones expectatives respecte de la reactivació de la comissió bilateral, que es va tornar a reunir després de tres anys de no fer-ho i els resultats de la qual ja van ser qualificats d’insuficients pel govern.