Perdre Messi, salvar el Barça

Hem perdut Messi, però hem salvat la institució. Perquè si salvar Messi volia dir hipotecar el Barça per als propers cinquanta anys, no ens ho podíem permetre. I no parlo en clau esportiva, sinó en clau de país; el Barça és una institució cabdal per a Catalunya, per la immensa projecció internacional que té, perquè el barcelonisme i el catalanisme han anat sempre de bracet en la construcció de la societat civil catalana, perquè és un tret distintiu de país i un motiu d’orgull. Com ho eren les caixes d’estalvis catalanes, que ja vam deixar perdre, renunciant a una estructura que per la seva naturalesa no mercantil i el seu caràcter social era una riquesa patrimonial que cap altre país tenia.

Per a una nació sense estat, tenir el Barça és un luxe que no podem posar en risc; no podem permetre que esdevingui una societat anònima com ja ho són la immensa majoria de clubs de futbol de l’Estat. El Futbol Club Barcelona té un paper clau en la construcció de la identitat catalana, és un altaveu magnífic per canalitzar els anhels i reivindicacions de la societat. Les victòries del Barça tenen la transcendència política que tenen les victòries de les grans seleccions nacionals. No sé què passarà en clau esportiva a partir d’ara. Soc conscient que el Barça passa per una situació complicada, però sé que no el perdrem com vam perdre les caixes. Potser fins i tot la marxa de Messi serà una oportunitat per sanejar el club, per apostar pel planter, per fer créixer la institució i per tornar-nos a oferir victòries. Victòries esportives que seran sempre victòries de país. Una oportunitat per tornar-ho a fer, aquesta vegada sense Messi.