Deixa’m com estic!

Deia l’àvia Neus que el sabater és el més mal calçat. La majoria del 52% té complex de sabater. La consellera Vilagrà creu que l’actitud de Junts amb la taula de diàleg no és l’adequada. No li falta raó. “Plantejar que la taula no té sentit quan encara no hem sortit ni a jugar és com si estàs a punt de jugar un partit, estàs a l’autobús i ja dius que perdràs.” Mal fet, gent de Junts, molt mal fet. Te raó, la consellera. Es va a negociacions (la taula està programada per la setmana del 13 de setembre) amb mentalitat guanyadora. Els unionistes ja saben que la CUP n’està fora, que una part se’n fot i que l’altra tindrà la paciència del sant Job. Ho pregona la mateixa consellera Vilagrà. “El primer dia no arribarem gaire lluny.” “El que farem en els primers compassos d’aquestes trobades i d’aquesta negociació és establir quin és el marc, establir les posicions, quin és l’interès de cada part i després acabar fent les propostes concretes i les alternatives concretes.” Bufa! Voleu dir que si per fer la primera, que era tan urgent, hi haurem estat cinc mesos en farem prou amb dos anys? Per acabar-ho d’adobar ECP (a l’altre cantó de taula amb el govern d’Espanya) reclama “buscar una fórmula imaginativa” que permeti el reconeixement nacional de Catalunya dins l’Estat. Cagada, Roc! Una fórmula imaginativa! Com era allò del descregut en veure els trens que tornaven de Lourdes? Mareta meva, deixa’m com estic! Mareta meva, deixa’m com estic!