Els despropòsits del preu de la llum
L’escalada del preu de la llum continua batent rècords sense que el govern espanyol sigui capaç d’aturar-la. Però aquesta, d’entrada, és la principal novetat: almenys per primera vegada hi ha un Consell de Ministres disposat a plantar cara al monopoli energètic privat que està aprofitant la conjuntura d’altes temperatures i manca de vent per esprémer els usuaris. De moment, la pugna governamental s’ha traduït en mesures insuficients, com haver passat l’IVA repercutit a les factures del 21 per cent al 10 per cent o haver suprimit l’impost a la generació elèctrica. Però de poc ha servit, perquè la dependència dels combustibles fòssils subministrats pel mercat majorista continua sotmesa a l’encariment del gas natural –imprescindible per generar electricitat– i per l’impost aplicat a les emissions de CO2.
No és un fenomen exclusiu de l’Estat espanyol, però la diferència és que en altres països del nostre entorn existeixen empreses energètiques públiques que equilibren el mercat i en què, de manera paral·lela, fa temps que s’hi han fomentat les energies renovables. Aquí, en canvi, Felipe González va obrir la porta a la privatització d’Endesa, amb un consell d’administració farcit d’exministres que hi han accedit a través de les famoses ‘portes giratòries’, i Mariano Rajoy va imposar l’‘impost al sol’, un despropòsit en un territori que precisament hauria d’afavorir en lloc de penalitzar l’aprofitament d’un clima envejable. Ara l’actual govern de coalició entre el PSOE i Podem intenta mantenir, amb no poques desavinences internes, la pugna amb unes empreses que a les subhastes diàries on es fixen els preus fan que hi pesi sempre més el cost de les energies més cares. Mentrestant, les autoritats europees es desentenen de la petició d’auxili formulada per les autoritats espanyoles perquè consideren que l’actual model homologat ja té prou mecanismes per protegir els consumidors més vulnerables. Falta determinació i no sobra temps.