opinió
Estiu i soroll
Un dels luxes de poder passar unes vacances a la costa mediterrània, a primera línia de mar, és, per a mi, poder-se llevar a l’hora que el cos es desperta i prendre’s un esmorzar tranquil·lament davant del mar, i si pot ser llegint el diari (en paper), millor. És una estampa mítica, ho sé, però per això no deixa de ser menys realista. És com una mena d’insuflació cerebral de vida que em provoca benestar per a tota la jornada que comença.
Aquest estiu el meu desitjat quadre estiuenc no és tan perfecte. Per més que reprodueixo l’escenari i els decorats, em persegueix un element distorsionador que paralitza la insuflació i em crispa l’esmorzar. El soroll. El soroll infernal dels camions de la neteja que s’esforcen per deixar el passeig marítim, davant de casa, net com una patena. El soroll dels camions de les escombraries que buiden contenidors, a la mateixa hora. El soroll dels cotxes que passen irritats com si arribessin tard, a ves a saber on, esquivant un camió mal aparcat, amb el motor encès perquè és un frigorífic (i per això, segons el repartidor, no es pot aturar, “Ya lo siento”). No sabia que calgués portar un camió frigorífic –que fa encara més fressa– per treure’n bales de paper de cuina o detergents. Tampoc sabia que els carretons, un cop repartida la càrrega, s’han de tirar literalment a la caixa del camió, per anunciar amb un estrèpit brillant que la feina s’ha acabat. I per si això no fos prou, sumeu-hi els lladrucs d’algun gos que el seu amo no treu a passejar quan toca. Doncs encara no estic. Enguany a aquest matxihembrat de sorolls i olors de tots colors cal afegir-hi una novetat, el so infernal dels aspiradors urbans d’aire a pressió per netejar les terrasses dels restaurants. En resum: insuportable.
No sé si és perquè m’he fet gran o perquè les parades de la Covid-19 ens han fet més sensibles al soroll, al no soroll i al silenci, però enguany tanta sorollada se’m fa més palesa i més molesta que mai. Si us plau, ajuntaments de la Costa Brava, sé que cal netejar, però tingueu pietat dels estiuejants com jo, que després de tantes tancades, quarantenes, restriccions i teletreballs, hem optat per gaudir de la Mediterrània i volem esmorzar en pau. Reguleu el soroll. Abaixeu els decibels. Tots serem més feliços i estarem menys crispats.