Opinió

De set en set

Una llei contra el català

Amb agostitat i traïdoria, el govern espanyol està tramitant una llei de l’audiovisual que deixarà el català tocat de mort justament en el front de batalla més crucial que les llengües tenen avui en dia: el de les plataformes de vídeo a demanda. Si el català no existeix a Netflix, a HBO, o a Disney+, és qüestió de temps que s’esborri de la resta de xarxes i plataformes de continguts culturals. De la desaparició audiovisual a la desaparició social hi ha un trajecte molt curt. L’avantprojecte de la “Ley general de comunicación audiovisual” no recull cap mena de protecció de l’ús del català (ni de l’euskera ni del gallec). Al contrari, aplica una directiva europea de manera tergiversada interpretant que quan Europa demana protegir les llengües europees això vol dir protegir el castellà, en lloc d’entendre que es vol protegir la diversitat lingüística. Per postres, la llei buida de competències el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i les recentralitza a la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, que un cop aprovada la llei decidirà, entre altres coses, a qui atorga permisos de ràdio i llicències de TDT. El futur de l’audiovisual ha de formar part de les negociacions de més alt nivell entre el govern català i l’espanyol. El secretari de Difusió de la Generalitat, Jofre Llombart, va denunciar en un fil a Twitter les barbaritats de la llei; la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va dir al Parlament que la proposta traspassava una línia vermella, i entitats com la Plataforma per la Llengua hi han presentat al·legacions per obligar les plataformes a tenir part del seu catàleg en català. Hi ha motius per a l’esperança però també tota una batalla per guanyar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.