Tot pujant la pedra de Sísif

Impotència davant la prepotència de les companyies que utilitzen qualsevol estratagema per convertir l’electricitat en dividends desorbitats i amb més preocupació encara perquè aquest sector jugarà un paper fonamental en el compliment dels objectius climàtics i si continua descontrolat a mans de l’especulació serà difícil avançar en la descarbonització de l’economia i en la reducció de l’escalfament del planeta. Com a nous sísifs ens preguntem quina ofensa hem comès contra els déus que ens castiguen a pujar la pedra dia darrere dia de l’augment imparable del preu d’un bé essencial per a la vida i per al funcionament de la societat; és com si l’àliga ens anés devorant el fetge. No exagerem, la situació és dramàtica i cal prendre mesures valentes de manera urgent i en l’àmbit estructural: jugades com la d’Iberdrola, buidant preses per cobrar l’energia hidroelèctrica, la més barata, a preu de la generada pel gas, la més cara, tenen el delicte intolerable de la cobdícia i la mesquinesa. És hora de superar les privatitzacions impulsades pel PP –ho va fer, ves per on, en nom de l’eficiència i la rebaixa de tarifes– i plantejar la creació d’una empresa pública que faci de contrapès al monopoli de les privades, les quals ja han fet sentir les seves amenaces com a lobby, però el cert és que les elèctriques amb participació pública són tendència generalitzada des de fa dècades en molts països del món. Deia Einstein: “Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat o l’energia nuclear: la voluntat.” Molta voluntat política, que els déus del mercat són inclements.