Un error nacional

El Futbol Club Barcelona diu que és més que un club. Em sembla que des que Lionel Messi l’ha deixat no ho pot dir més. Un club de futbol que té un actiu com el de Messi i que diu que és més que un club, no pot deixar marxar aquest jugador, que té una importància internacional i que farà molt de mal no tan sols al Futbol Club Barcelona sinó també a Catalunya.

Aquest és un article econòmic i, per tant, haig de deixar al marge els aspectes polítics de l’afer, que són tan importants com els econòmics. Però l’economia també té la seva importància i em sap greu que l’actual directiva no hi hagi trobat una solució. De tècnica futbolística en sé molt poc, tot i que m’agrada molt aquest esport, però de finances en sé una mica més i probablement m’hauria vist amb cor de trobar una solució econòmica a l’afer Messi, malgrat el desnivell de la massa salarial i de l’actitud del president de la Liga de Futbol, Javier Tebas, que és un personatge del qual no m’agradaria fer elogis.

La responsabilitat del president Bartomeu i del seu equip és molt clara i, en aquest sentit, les declaracions de Laporta han estat també molt clares. Aleshores em pregunto: com és possible que un club que pertany als seus socis arribi a fer les bestieses que sembla que han arribat a fer en Bartomeu i companyia? Els socis no es poden limitar a assistir a una junta d’accionistes i aprovar el balanç que els presenten. Tal com van les coses, em sembla que és necessari que els socis demanin una auditoria del balanç, sempre que el president de la firma auditora no sigui el cunyat o el cosí germà del president del Barça. Si s’hagués fet l’auditoria en el seu moment, no s’haurien fet 500 milions de pèrdues ni els fitxatges estúpids que va fer el darrer equip directiu del club.

Tenim el Barça en una situació de fallida i que no podia renovar Messi sense una operació especial. No podia augmentar la seva massa salarial tot i que sembla que es van fer gestions per reduir la plantilla. De totes maneres, no es podia perdre un Messi, que representa molt, fins i tot econòmicament per al Barça. Quantes samarretes es deixaran de vendre? Quants patrocinadors donaran diners ara al Barça? Quants aficionats a Tailàndia o al Japó es perdran? Els patrocinadors pagaven diners perquè sabien que a Tailàndia i al Japó hi ha admiradors del Barça perquè tenia un jugador que es deia Messi.

Els milions que feien falta es podien trobar en alguna entitat financera, en algun fons d’inversió o en un grup de fanàtics –ho dic positivament– del nostre club. He dit que m’hauria vist amb cor de trobar una solució i ho continuo pensant. Cinc milions d’euros no són gran cosa per a una entitat financera o per a molts grups catalans. S’hauria d’haver fet gestions fa molts mesos, ja que la junta de Laporta devia conèixer perfectament les normes de la Lliga espanyola i els inconvenients que la renovació de Messi provocaria.

La no renovació de Lionel Messi és un error nacional. Vull dir amb això que el primer club de Catalunya ha fet un mal immens al que en diem El Procés. L’ha fet adjudicant tota la culpa a l’equip executiu anterior, però hauria d’haver assumit la culpa de no haver trobat una solució. Per Déu, senyor Laporta, hi ha financers en el club i a Barcelona que li haurien buscat i donat solucions! Fa uns anys li hauria dit que amb una gestió a La Caixa ja tenien el problema resolt, però des que s’ha castellanitzat és més difícil. Es podia demanar també ajut a la Generalitat, que podia fer accions no directes però sí indirectes.

Enyoraré molt el club que era més que un club. Ara és simplement un club i poc agosarat per les qüestions nacionals.