La transició que mena pressa

El pas de l’energia fòssil a les energies renovables no acaba d’arribar. Les portes giratòries hi tenen bastant a veure. La tecnologia utilitzada en la fabricació de les bateries, també, tot i que ara es veu que la Xina s’ha posat les piles (mai més ben dit!) i està encapçalant els avenços en bateries fetes amb materials més comuns (amb menys liti, bàsicament), més barates i amb capacitat de càrrega més ràpida. L’objectiu és controlar el mercat automobilístic i les bateries utilitzades en les plaques solars per a ús domèstic.

Però enmig d’aquesta cursa dels laboratoris tecnològics i les grans empreses energètiques per controlar el mercat (amb projectes de grans camps convertits en centrals elèctriques per l’article 21), la ciutadania ens estem deixant perdre el principal avantatge de les renovables. Les energies renovables havien de comportar la plena democratització de l’energia i havien de posar fi, precisament, a les portes giratòries que inflen els rebuts. Les energies renovables ben gestionades havien de posar fi a les rentadores programades i els horaris imposats pels interessos de les grans elèctriques. Les energies renovables havien de ser una oportunitat. La transició cap a les energies renovables mena pressa i depèn de tots.