Que els talibans han canviat!

“Les nostres dones són musulmanes i estan felices de tenir una vida normal d’acord amb la xaria”, diu ell, i assegura que dins d’aquest marc religiós es respectaran tots els seus drets. Ell és el portaveu del poder talibà en roda de premsa de tarannà tranquil·litzador i elles, les seves dones, no se’n fien, es tanquen a casa, s’amaguen o intenten fugir d’un infern que ja coneixen. Mentre el món comença a dirigir-se al nou règim de Kabul que ha guanyat la guerra, la doctrina també avança: a la televisió, passatges de l’Alcorà sense notícies ni publicitat; a Herat, a Kandahar –nom d’una magnífica pel·lícula del 2001 que retrata la ferocitat del fonamentalisme– i a d’altres ciutats conquerides abans, les nenes ja no van a escola ni les joves, a la universitat; hi ha patrulles que busquen, casa per casa, activistes i periodistes amenaçades –algunes assassinades– per haver denunciat els matrimonis forçats i els crims d’honor; des dels altaveus de les mesquites s’insta a vestir el burca o peces llargues amb la cara tapada. Aquesta és la idea que té l’Emirat d’una vida normal i feliç, no enganya encara que hi posi marketing, però recordem que no està sol. Femena, xarxa de feministes que se la juguen a l’Orient Mitjà i Àsia, registra milers de demandes d’ajuda de l’Afganistan, l’Iran, i d’altres països, entre els quals Aràbia Saudita, tan amic d’Occident i propagador del més reaccionari islamisme polític. Quan tardarà Europa a reconèixer que els talibans han canviat? Per coherència, ja que s’haurà de justificar l’abandonament de la població civil. Voldria equivocar-me.