Raça humana
Les batalles per la llibertat
La insolència exculpatòria de Biden –“els afganesos no han sabut utilitzar la llibertat que els hem donat”– ve acompanyada d’una declaració d’intencions –“la nostra missió mai va ser construir una democràcia sinó evitar atacs terroristes contra el nostre sòl”– tan despietada com cínica, ja que ha estat precisament sota la màscara de la defensa dels drets humans o més emfàticament del Bé contra el Mal segons el croat Bush, que les grans potències han impulsat en les últimes dècades el negoci d’invasions armades com ara a l’Afganistan i a l’Iraq. La carn de canó? La població civil atrapada en guerres devastadores i també rebutjada pels països segurs: el govern danès retira el permís de residència als refugiats sirians i els deporta a la mort. En aquesta Europa amb tendència creixent a tancar fronteres i afeblir mecanismes de protecció, quina esperança poden tenir els afganesos i sobretot les afganeses terroritzats pels gihadistes que ja han deixat de simular moderació? Algú diu que és l’hora, una vegada més, de la barbàrie, la impotència i la impunitat vestides de realpolitik; segurament. A cada imatge de persones desesperades per pujar a un avió, recordem que els talibans van ser alimentats pels EUA en la seva lluita contra la URSS, que l’Afganistan és el primer productor d’opi del món, que posseeix reserves de gas natural sense explotar i que pel seu territori passa l’oleoducte amb petroli del golf Pèrsic; potser entendrem això de les batalles per la llibertat a les quals apel·la el president Biden, i sobretot qui les perd sempre.