Keep calm
Tenim un problema
Tenim un problema i no és l’ampliació de l’aeroport del Prat, ni l’ús social del català, ni el futur de TV3, ni el preu de la llum, ni tampoc el preu de l’habitatge. Tot això en són conseqüències; el problema de Catalunya és que no tenim definit el model de país que volem. Pasqual Maragall va tenir un pla per a Barcelona i va obrir la ciutat al mar aprofitant els Jocs Olímpics. Jordi Pujol tenia un pla per a Catalunya i va construir una autonomia forta amb estructures sòlides. Artur Mas tenia un pla per al catalanisme i va fer l’independentisme majoritari. Evidentment no ho van fer sols i, per assolir aquestes fites, moltes d’altres persones hi van contribuir amb la seva dedicació, esforç i suport social. Després d’ells, una generació s’ha dedicat a l’embat amb l’Estat per fer efectiva la independència nacional de Catalunya.
No hem guanyat. Tampoc hem perdut. Els costos de la repressió han sigut alts i encara ho són. Per als presos polítics i exiliats, les conseqüències personals que els ha significat la seva acció han sigut, i encara són, duríssimes. Però la força política de l’independentisme es manté. Per això és segur que el procés per a la independència de Catalunya seguirà fixant l’agenda política a casa nostra i a l’Estat. La partida continuarà jugant-se en un nou terreny, i és per aquest motiu que cal preparar-se per guanyar o, almenys, per no perdre davant qui ens vol arrasar.
Per assolir aquest repte no ens podem estar discutint per tot, a tothora. Cal definir un projecte de país capaç d’identificar els mínims comuns múltiples capaços de generar els grans consensos que es defineixin com a projecte polític, econòmic i social. Més enllà del soroll de proclames buides a les xarxes socials i a les samarretes d’una part dels actors polítics i del “no a tot”, la política catalana actual té talent per impulsar-ho. I els altres sectors també. Els animo a fer-ho, perquè tenim un problema, però el lideratge n’és la solució.