Variant a Vilafant?
Mais où sont les Empordans d’antan! Dit sigui amb permís de François Villon; o sense, perquè va viure al segle XV. Si volen no cal anar tan lluny: és un fet incontestable que els Empordans de Verdaguer, Maragall, Víctor Català, Josep Pla, les Vayreda, Josep Barceló... ha passat molt avall: han estat, com ara es diu, trinxats per la MAT, el TGV, l’autopista, els apartaments i habitacions de primera línia de mar, i el que tu o vostè hi pot afegir. Algunes, en nom del progrés –concepte perillós–, han de ser considerades inevitables: els ferrocarrils i carreteres que s’han anat fent. D’altres, com l’escalèxtric del pont del Príncep a la Bisbal, són de nou-ric: sí, calia eixamplar aquesta ruta del romànic –així en deien alguns sentimentals–, adreçar algun revolt, evitar que la carretera travessés cada poble. El que podien haver-se estalviat és la dotzena llarga de trèvols que van perpetrar a banda i banda de cada encreuament, amb els ponts corresponents. Per un mes i mig l’any de trànsit intens, amb carrils d’acceleració i desceleració laterals, i els centrals d’espera, la comarca s’hauria estalviat aquest Dragon Khan que l’ha trinxat. Una cosa així –ponts, trèvols, passos subterranis– es volia fer al camí ral, als encreuaments de Garrigàs i Pontós, però sembla que ho han deixat en hibernació. Ara llegim que a Vilafant s’hi faran, des del giravolt venint de Besalú, un quilòmetre de carretera i un pont de veritat. Evitaran: u, el passallís que el Manol inunda quan plou una mica; i dos, haver de travessar –també camions i autobusos– el poble per força. Posats, adreçarien revolts del costat de Borrassà i anirien completant la circumval·lació de Figueres. Sembla una obra que –el progrés, que dèiem– convé. Ara bé, a quant puja la factura, enllà dels tres milions llargs de paleta? Hauran de passar pel trinxant les propietats d’unes propietàries –deuen ser tot dones, perquè dubto que els redactors i correctors d’El Punt Avui i del Diari de Girona siguin de la CUP o de Podemos–; el Molí i Can Massanet, dues finques protegides, i la venerable alzina que s’arbora al jardí de la segona; la flora de ribera i la fauna que pobla el corrent del Manol, que, segons Naturalistes de Girona, Iaeden, Salvem Siurana, Salvem l’Empordà i els naturalistes Josep Espigulé i Jordi Sargatal quedaran molt malmeses. De més que l’obra entraria en contradicció amb la llei del canvi climàtic de Catalunya. Idò, què?
