Burca nacional i catòlic

Una dona vestida de festa ballant amb el diable i un home vestit de mudar ballant amb una diablessa, tots dos enllaçats, amb les seves banyes, ales, cua i unglots i dibuixats damunt d’una frase imperativa que diu en castellà i amb faltes d’ortografia: “Jove, diverteix-te d’una altra manera.” Ahir acabàvem l’article preguntant si el món de terror i silenci instaurat pels talibans on queda abolit el més elemental goig de viure ens recordava alguna cosa. Doncs sí, sabem perfectament què significa ser l’esca del pecat, dependre de la custòdia d’un guardià, necessitar el permís patern o marital per moure’ns, per treballar i per obrir un compte corrent; ens hem guarnit amb roba decent, hem ensenyat peus, cara i braços fins al colze, hem tapat la resta i hem après que una mantellina acredita virtut. En el nostre cos de verges i de putes també ha descansat –decansa, els feminicidis continuen– l’honor de l’home i la seva dita concupiscència, un doble i dubtós privilegi ben perillós per a la salut: justificació legal del parricidi per compensar un adulteri. Com a republicanes ens han violat les tropes de Franco perquè comprovéssim què és un home de veritat i després ens han assassinat; ens han fet estudiar el catecisme d’aquella pàtria novia de Cristo, ens han dit que ens manca talent creador, que som submises per natura i que ens agrada procrear però no pas fornicar, i que abans de llegir un llibre consultem el capellà… Cal que continuem amb el nostre burca nacional i catòlic? No deixem soles les dones afganeses, mai cap dret està conquerit del tot, enlloc.