Quines coses, Pere!
Vaig conèixer en Pere al Seminari de Girona l’any 1962. Jo era un marrec “primari” (de primer curs d’humanitats) i ell, el prefecte de tercer. Era dels bons, dels que voldries que fossin el teu prefecte. Tot i ser força més gran, no li feia res jugar a futbol amb nosaltres on fos. Això sí, sempre de porter, tot i dur ulleres i no treure’s la sotana. Aquell curs va ser el darrer amb el bisbe Josep Cartañà (en “Pepet vermell”, l’anomenàvem) i, per tant, el final d’una època fosca i el principi de l’aggiornamento de l’Església, ja amb el nou bisbe de Girona, Narcís Jubany, i el Concili Vaticà II amb Joan XXIII a punt de començar. Moments de canvi als quals en Pere es va apuntar. Com no podia ser d’una altra manera, va acabar anant a Roma a viure de prop aquell moment i a fer de corresponsal d’Europa Press en aquell Concili. No el vaig tornar a veure fins a l’any 1977 o 1978, ja secularitzat, a la Bisbal, on va venir a fer un reportatge per a El Correo Catalán o per a Presència, no ho recordo, sobre les inundacions i la moguda a l’entorn del pla general d’urbanisme, molt polèmic aleshores. En Pere en estat pur, amb el seu tarannà tafaner, les seves preguntes i aquella sornegueria simpàtica. Ja amb El Punt al carrer i ell com a corresponsal d’El Correo i director de Presència, vam tornar a coincidir en alguna ocasió. En Pere no passava desapercebut i a la redacció del diari corrien anècdotes de tots colors amb ell com a protagonista. Algunes de falses i d’altres que en Pere s’agafava amb molt d’humor. Mai s’enfadava i moltes vegades el seu únic comentari era: “Quines coses!” Ves per on, un dia de l’any 1985, en Pere va començar a treballar a El Punt com a redactor en cap. Un veterà com ell es va trobar amb una redacció de marrecs, encara amb màquina d’escriure, que tenien molta pressa i molta gana. Ho va veure de seguida. Un “què voleu que els ensenyi?” li va sortir de l’ànima. Era i es considerava un més de la colla i es va fer estimar. Quan al cap de dos anys, el juny del 1987, em van nomenar director d’El Punt i amb en Pere recordàvem la primera vegada que ens havíem vist, en aquell Seminari Conciliar de l’any 1962, ho va tornar a dir: “Quines coses!”