Carrer(s) Millán Astray

El general Millán Astray torna a tenir un carrer a Madrid. Diu que l’Ajuntament de la capital d’Espanya compleix una sentència del maig del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va donar la raó a la Plataforma Patriótica Millán Astray. La justícia va considerar que l’alcaldessa Manuela Carmena havia aplicat erròniament la llei de la memòria històrica del 2007, perquè no es pot considerar “de manera inequívoca” que Millán Astray participés ni del cop d’estat, ni de la Guerra Civil, ni de la repressió de la dictadura. Cosa que fa enrojolar qualsevol historiador decent. El cas és que l’Ajuntament governat per l’advocat de l’Estat José Luis Martínez-Almeida, ha tret en ple agost un carrer a la mestra i pedagoga de la Segona República Justa Freire i l’ha tornat al creador de la Legió i ideòleg de l’aparell propagandístic franquista. Oficialment perquè ho diu una sentència. Diuen els de la Plataforma Millán Astray, que la placa és del 1924, i que se li va dedicar per altres motius. Segur que sí. Però el nomenclàtor de les ciutats no els haurien de decidir els jutges. I, de fet, PP, Vox i Ciutadans han impedit fer servir una ordenança municipal per evitar recuperar el nom del feixista. De fet, Martínez-Almeida també acatarà restituir el carrer Caídos de la División Azul, que com tothom sap tampoc té res a veure amb el franquisme. División Azul. Encara blaus contra vermells. Per cert, ahir encara no apareixia el carrer rebatejat a Google Maps, però en canvi sí que surten els carrers dedicats a Millán Astray a Casas del Puerto, Plasència, Ceuta, Molina de Segura, Lleó, Fuensalida, San Javier, Alguazas, La Alberca de Záncara, Melilla, Malpica de Tajo, Saucedilla, Mirueña de los Infantones, Arabayona de Mógica o Garciahernández. I així estem encara. Traient carrers a educadors i posant-los a genocides que van dir coses com ara “los catalanistas morirán” o “abajo la intelectualidad”.